El Camí Ral a mitjans segle XX
Camí real o Camí Ral és el nom que es donava als camins públics principals abans de l'existència de les carreteres. Prové per derivació fonètica de camí reial, referit als camins del rei, vies principals de comunicació a l'època medieval.
Començava a casa la Montse Pignatelli i una mica més amunt hi havia el Sindindicat. Del Sindicat a la font de Cal Ros no hi havia cases. On ara hi ha Can Matas no estava edificat i llavors ja venia la paret de Cal Ros.
Al costat de can Pignatelli hi havia la riera de Sant Josep, actualment coberta pel carrer de l'Amistat. A Can Torner eren ferrers, a continuació hi havia uns carreters (Blas Sabater) i uns altres ferrers l'Esteve Solà (ara Can Titet). Més amunt, a Can Saia, feien guarniments de cavalls i refeien matalassos i van fer un cavall de pell.
Després hi trobàvem can Pignatelli, la casa gran, i desprès ja venia la Fonda Mes ( on ara hi ha la Caixa).
Creuant el carrer venia Can Ferrerí on venien grana i farratges (tiets de la iaia d'en Xavier Tusell). Davant de la fonda Mes hi havia la peixateria d'en Vicens de Malgrat (Can Canals). A continuació venia Can Prats, transportista, al costat hi havia un garatge on hi guardava el cotxe el doctor Arana. També hi havia el bar Moca d'en Gispert, al costat del Popular. A continuació hi havia una botiga de joguines on arreglaven bicicletes i en venien: Can Gil. I a la Perruqueria Sara Xampeny, hi havia hagut la Ferreteria Grimal, i abans el Bar Pérez.
Desprès venia la casa de Can Pere Vendrell que va ser molts anys alcalde de Tordera.
Llavors, Can Palomé, que era fleca, pastisseria i estanc. A continuació hi havia el sabater: Cal Oller (amb més de 60 anys) i un seguit de cases fins la travessia del Santa Llúcia. A continuació hi havia l'Acadèmia Melva, només de nens.
Si tornem a Can Ferrerí, al costat hi havia Can Guitart on refeien matalassos (Ara Kebab), després hi havia el bar de la societat de l'Amistat, després hi va haver Autocars Camps . A continuació hi havia la Paquita, comadrona i desprès una casa on també hi va passar consulta el Dr. Centelles. També hi havia una granja-bar per anar-hi a prendre alguna cosa.
A continuació, hi havia can Baranda, on venien bestiar. Més avall Can Solís i la Farmàcia Vendrell que ja ha fet 50 anys.
Després venia "el lechero", on venien llet, una família que es deien Bosch.
A l'altre costat hi havia la Guàrdia Civil, però abans hi havia els electrodomèstics de Can Nonell. Al costat de la Guàrdia Civil, també venien llet. Era Can Benet i era un germà de la iaia d'en Xavier Tusell i el supermercat Vegé. Al costat de la Guardia Civil hi havia la única perruqueria de tot Tordera: Germanes Furest. On ara hi ha la Sirena, hi havia en Llampàies, el ferrer.
A la rotonda de l 'Albert hi havia el cinema Lido. A la mitja part del cinema la gent anava a Can Silet a comprar llaminadures. El carrer s'acabava aquí i hi havia aiguamolls fins a Mas Borra.
Mas Borra era una fàbrica textil (on ara hi ha Agrícola Tordera) i el Passatge de Mas Borra que hi ha al costat d'esports Tordera, rep el nom per aquest motiu.
